“Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana”
De Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Se puede adquirir al precio de 18 euros a través de La Librería de El Sueño Igualitario
256 páginas. 21,5 x 14 cm
Certes famílies burgeses catalanes van col·laborar amb el règim de Franco. Algunes encara dominen l’escena pública.
El franquisme català i els intel·lectuals que el sustentaven es van llançar a fer un judici polític i històric del catalanisme burgès, de les esquerres burgeses, que havien portat el país al desastre i a l’intent de separar-se d’Espanya.
«Ha llegado España»: sota aquesta terrible consigna, el franquisme va desplegar tot el seu poder militar, polític, ideològic, cultural, sobre un territori desfet per la guerra i la revolució. A la repressió política, social, laboral, cultural i lingüística, s’hi va afegir una salvatge i brutal revisió del passat republicà i catalanista del país: qui eren els responsables del desastre d’abril de 1931 o del 6 d’octubre de 1934? Qui havia estat còmplice necessari del crim de la revolució de l’estiu de 1936? En quin moment el país es va «extraviar» en els seus errors?
El franquisme català i els intel·lectuals que el sustentaven es van llançar a fer un judici polític i històric del catalanisme burgès, de les esquerres burgeses, que havien portat el país al desastre i a l’intent de separar-se d’Espanya. Alliberada «de la tragedia y la estupidez de los años rojos», la nova Catalunya es preparava per denunciar, i condemnar, la traïció de la burgesia catalanista i els seus còmplices. «Ha llegado España», amb totes les conseqüències i per quedar-se. I el país ho havia de saber.
Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962) és professor titular d’Història Contemporània a la UAB i director de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer. Ha publicat els llibres Raimon d’Abadal i Calderó (Barcelona, 1992), Ramon d’Abadal. Entre la història i la política (Lleida, 1996), Repressió política i coacció econòmica. Les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la postguerra (Barcelona, 1999; Premi de la Crítica Serra d’Or, 2000), Als dos costats de la frontera. Relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra, 1939-1948 (Barcelona, 2001), i La guerra particular de Gaziel i el comte de Godó (1940-1945) (Barcelona, 2004). Ha editat el Dietari de guerra, exili i retorn (1936-1940), de Raimon d’Abadal i Calderó (Barcelona, 2001), l’epistolari britànic de Pere Bosch Gimpera amb Carles Pi i Sunyer (Barcelona, segona edició revisada: 2004) i, en col·laboració amb la professora Maria Campillo, el volum La cultura catalana en el primer exili, 1939-1940. Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics (Barcelona, 2000). Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i ha publicat nombrosos articles sobre l’exili català de 1939, historiografia catalana contemporània i el primer franquisme a Catalunya en les revistes especialitzades més importants (L’Avenç, Ayer, Recerques, Els Marges, etc.).
La Librería de Cazarabet
c/ Plana Sancho, 17. 44564 – Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978 849970 – 686 110069
