“Morts de la guerra civil al cementiri d’Alpicat. Civils, militars, executats…”
De Fabià Corretgé Blasi
Se puede adquirir al precio de 10 euros a través de La Librería de El Sueño Igualitario
125 páginas. 17 x 23 cm
Després d’un treball de recerca s’ha tret a la llum una llista de 418 persones enterrades al cementiri d’Alpicat durant la guerra civil i s’ha confeccionat una pàgina web de recuperació de memòria històrica. Amb ella, familiars de persones desaparegudes han pogut retrobar els seus difunts. Ara, aquella pàgina s’ha transformat en un llibre, ampliat i adaptat, on es respassen tots els aspectes de contextualització d’aquells fets. A més, l’autor afegeix en un darrer capítol l’estudi de la guerra civil a Alpicat, i el seus efectes.
El 18 de juliol de 1936, un cop d’estat contra el règim democràtic de la Segona República va fer esclatar la Guerra Civil Espanyola.
Els avatars de la guerra van establir el front de batalla al riu Segre i Lleida va quedar dividida. La major part de la ciutat fou ocupada per Franco però el seu cementiri romangué en la zona republicana. Fou llavors quan el cementiri d’Alpicat es va convertir en el cementiri de referència de la ciutat de Lleida i en un protagonista mut de la història.
Gràcies a aquest treball de recerca s’han identificat més de 400 persones, de tota classe i condició, que van morir durant la contesa bèl•lica i que van ser enterrades a l’antic cementiri d’Alpicat.
Amb l’objectiu de fer una petita aportació a la recuperació de la memòria històrica de la guerra civil i de les persones que hi van trobar la mort i ajudar, en tot el que sigui possible, perquè els familiars de les víctimes trobin el lloc on reposen, definitivament, els seus, s’ha escrit el llibre Morts de la guerra civil al cementiri d’Alpicat, que es presentà el 16 d’octubre de 2009.
El llibre parla dels esdeveniments que van passar en aquell temps a Alpicat, del front del Segre, dels registres utilitzats per recuperar les dades…, tot il·lustrat amb fotografies, plànols i estadístiques i ampliant aquell primer treball de creació d’una pàgina web.
L’any 1936, Alpicat tenia una població de 1.669 habitants, amb una mitjana de defuncions durant el primer lustre d’aquella dècada de 16,6 persones per any, però amb l’arribada del front, l’abril de 1938, el nombre de sepelis es va disparar fins a 418 en un any.
Els avatars de la guerra van establir el front de batalla al riu Segre i Lleida va quedar dividida. La major part de la ciutat va ser ocupada per Franco, però el cementiri romangué a la zona republicana. Va ser llavors quan el d’Alpicat es va convertir en el cementiri de referència de la ciutat de Lleida, un protagonista mut de la història.
Aquesta pàgina pretén aportar un gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil i de les persones que hi van trobar la mort, i ajudar en tot el que sigui possible perquè els familiars de les víctimes trobin el lloc on reposen, definitivament, els seus. Volem recordar aquelles morts inútils d’innocents que no entenien de bàndols, homenatjar aquelles persones víctimes de la primera repressió franquista a Catalunya i aquells darrers assassinats de la violència revolucionària; tots els que van tenir un racó al cementiri d’Alpicat.
Durant la investigació duta a terme per escriure la història d’Alpicat, a finals de la dècada dels vuitanta, vam localitzar una llarga llista de persones enterrades al cementiri d’Alpicat durant la Guerra Civil. Després d’uns anys de dilació, hem completat aquella llista de defuncions amb les inscripcions que consten al Registre Civil i al Registre Parroquial, i hem elaborat una base de dades amb 418 persones.
La peculiaritat de l’antic fossar d’Alpicat és, precisament, la pluralitat de la gent que hi descansava. Hi havia civils que van morir per causes naturals, civils víctimes directament o indirectament de la guerra (fam, bombardejos, assassinats, etc.), militars de l’exèrcit franquista que van morir principalment a la batalla del Segre, trenta-nou republicans afusellats… Tots, excepte una petita minoria, van ser víctimes d’una mateixa guerra.
En el moment de plantejar la base de dades, vam decidir incloure-hi tots els difunts que constaven com a registrats entre l’abril de 1938 i el gener de 1939, període que correspon a l’arribada del front a les nostres contrades i a l’estabilització d’aquest durant nou mesos. Però atès que vam localitzar víctimes d’aquesta guerra inscrites a posteriori, vam optar per allargar el termini fins a l’abril de 1939. Així mateix, vam decidir incloure-hi els morts civils, fins i tot els del poble, perquè tampoc queda clar en alguns casos si la mort havia estat natural o s’havia produït com a conseqüència de la guerra, per la desatenció sanitària o per la sinistralitat pròpia de la situació.
La majoria dels 418 difunts tenen nom i cognoms i la seva sepultura estava localitzada dins del recinte del cementiri, cosa que coneixem gràcies al registre que duia l’enterrador. Tot i estar enterrats a terra, no es pot considerar aquest espai una fossa comuna pròpiament dita, malgrat que el pas dels anys i l’abandonament del cementiri van convertir els que allà descansaven, durant un temps, en oblidats, i després, amb el seu trasllat, en desconeguts. Del total de persones enterrades a Alpicat n’hi ha, però, un grup significatiu que no van tenir el privilegi de descansar dins del cementiri. Es tracta de les primeres víctimes de la repressió franquista a Catalunya: trenta-nou republicans afusellats (vint-i-dos a Alpicat i la resta, a Lleida). Tan sols la memòria oral ens permet recordar que van ser executats i enterrats a la tàpia exterior del cementiri i que van reposar, ara sí, en una fossa comuna, a extramurs.
Breument, un apunt històric, que potser ajudarà en la localització d’algun familiar, referit al nom de la nostra població. L’actual nom d’Alpicat data de 1948; abans el nom oficial era Vilanova d’Alpicat o Villanueva de Alpicat. Durant segles, però, la gent el pronunciava i l’escrivia com Vilanova o Villanueva del Picat o Picart. L’any 2006, la família Nieva, que feia temps que cercava el seu finat, el va localitzar gràcies a aquesta referència històrica. L’amabilitat i la gratitud que aquesta família ens va manifestar ens va esperonar a tirar endavant aquesta pàgina sense deixar transcórrer més temps.
Altrament, cal esmentar que el conveni de col·laboració que la Universitat de Lleida va signar el setembre de 2005 amb la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació i la Conselleria d’Universitats i Recerca per elaborar el Pla Pilot per al Memorial Democràtic de les Terres de Lleida, que es porta a terme sota la coordinació de la professora Conxita Mir, ha procurat el suport necessari per tal que la realització d’aquesta pàgina hagi estat possible. Una iniciativa que l’Ajuntament d’Alpicat ha fet seva tot acollint-la a la seva web.
Recuperar de l’oblit el nom de les víctimes per no oblidar els horrors de la guerra, dignificar el seu record perquè el vent de la història no l’esborri, assenyalar físicament on van ser enterrats i on reposen avui definitivament són els principals objectius que pretenem assolir; recordar per no oblidar.
La Librería de Cazarabet
C/ Plana Sancho, 17
44564 – Mas de las Matas (Teruel). Tlfs.978 849970-686 110069
