Federación Foros por la Memoria
Comunicados y Documentos de la Federación
Noticias
Agenda
Artículos y Documentos
Home » Artículos y Documentos

La Democracia y la Justicia española

Pere Fortuny i Velázquez. Associaciò Pro-Memòria als Inmolats per la Llibertat a Catalunya, | 16 julio 2010

Ha tenido más resonancia la aceptación de las denuncias contra el juez Garzón, que la resolución negando la aceptación del recurso de revisión del juicio del Presidente Companys

 

 

ASSOCIACIÓ PRO – MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA. (16 de

15 de juliol de 2010

La Democràcia i la Justícia espanyola

Quan encara no s’havia aprovat la mal anomenada Llei de la Memòria Històrica 52/2007 de 27 de desembre, la Mesa de Catalunya d’associacions memorialistes, vàrem demanar als diferents grups parlamentaris catalans, que des de el Parlament de Catalunya es reclamés al Govern espanyol l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars, uns ens contestaran que ja ens donarien la resposta, però mai la tinguérem i altres de que no volien fer el ridícul, la realitat va ésser de que només trobarem indiferència política.

Després de varis anys, concretament el 2 d’octubre de 2008, el ple del Parlament de Catalunya adoptà la Resolució de vindicació del President Lluís Companya i Jover, en la qual s’instava al Govern de la Generalitat, a fer el que sigui necessari jurídicament i políticament per aconseguir reparar el seu honor i l’anul•lació del seu il•legal judici, tenint en compte la condició d’il•legitimitat del tribunals franquistes, tal com els declara la covarda i vergonyant Llei de la Memòria Històrica.

El dia 13 d’octubre de 2008, la senyora Maria Lluïsa Gally, néta del President Companys, va lliurar al Ministeri de Justícia la sol•licitud per aconseguir la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ I RECONEIXEMENT PERSONAL del seu avi, d’acord amb l’article 4 de la Llei 52/2007, que no té cap valor jurídic ni patrimonial, només és un reconeixement simbòlicament moral, el qual no el necessitava, al igual que la resta de republicans assassinats, que mai han perdut la moral ni la dignitat per part dels seus familiars, i demanar aquella DECLARACIÓ, creiem que és una humiliació més que se’ns fa per llei en plena democràcia, naturalment va estar mal assessorada, així se li va dir personalment el dia 15 d’octubre de 2008, quan la saludarem en el Fossar de la Pedrera.

Però el Govern de la Generalitat s’ho va pensar molt, no tenia presa, va tardar un any a posar en marxa la resolució del Parlament, concretament en la sessió celebrada el dia 15 d’octubre de 2009, va prendre l’acord d’instar al Fiscal General de l’Estat, mitjançant la intervenció de la Fiscalia Superior de Catalunya, de plantejar d’ofici davant del Tribunal Suprem, un recurs de revisió per aconseguir l’anul•lació de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona amb data 13 de desembre de 1939 i de la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals realitzada també a Barcelona el dia 14 d’octubre de 1940, que condemnava a la pena de mort al President Lluís Companys i Jover i que va ser executada el 15 d’octubre de 1940 en el Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.

El passat 5 d’abril, el FISCAL GENERAL DE L’ESTAT, en resposta al recurs de revisió presentat per la Generalitat, en el que es demanava l’anul•lació del Consell de Guerra que va condemnar a mort el President Lluís Companys, va resoldre no admetre’l a tràmit d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica, interpretant que les sentències són inexistents i nul•les de ple dret, sense que hi hagi actualment aparença alguna de legalitat o validesa de les mateixes, al haver estat expulsades de l’ordenament jurídic, resultant legalment improcedent per manca de objecte, la interposició del recurs de revisió davant del Tribunal Suprem, però la sentencia continua estant vigent, igual que les dels altres republicans assassinats.

El Fiscal General de l’Estat, en el context de la seva resolució té la gosadia de fer un estudi de dret comparat, amb altres països del nostre entorn, com Alemanya i Austria que per Llei aprovada pels seus Parlaments anul•là en bloc totes les sentències dictades durant l’època nacionalsocialista, sense necessitat d’un examen de cada cas concret i la Fiscalia era l’òrgan d’expedir el corresponent certificat d’anul•lació, la qual cosa no succeeix a Espanya amb la Llei de la Memòria Històrica, aquesta no anul•la els judicis sumaríssims militars dictats per aquells criminals tribunals militars il•legals, només els declara injustos per il•legítims i no nuls per il•legals.

El Ministeri de Justícia es contradiu amb la Fiscalia General, ja que es nega amb tota rotunditat certificar l’anul•lació de ple dret, només facilita a qui ho demani i prèvia la presentació d’una sèrie de documents, una DECLARACIÓ DE BONA CONDUCTA, que no té cap valor jurídic ni patrimonial, la qual cosa mostra la manca de professionalitat i d’escrúpols del Fiscal General, doncs, la seva resolució és un engany més de les institucions estatals, amb el consentiment del Govern espanyol.

El Fiscal General de l’Estat, ha dictat una resolució totalment contrària a dret, atrevint-se a comparar-ho amb el que han fet altres països, la qual cosa podem considerar una veritable fal•làcia, una burla i un escarni per tots els ciutadans que fórem represaliats pel franquisme, és vergonyós que després de trenta-cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra el general Franco i trenta-tres de la instauració de la suposada democràcia, se’ns continuí negant la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

És indignant però si ho pensem i raonem detingudament, arribem a la conclusió de que el Fiscal General de l’Estat, no ho podia fer-ho d’altre manera, tenint en compte de que a proposta del Govern de l’Estat, les Corts Generals van aprovar per covardia política la descafeïnada Llei de la Memòria Històrica, amb els vots de tots els grups parlamentaris, excepte ERC i el PP, per raons molt diferents, que nega l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars, malgrat ser dictats per uns tribunals militars il•legals.

Després de la vergonyant fal•làcia dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant-se a admetre el recurs de revisió del President Lluis Companys i el silenci del Govern Espanyol, preguntem a la Generalitat de Catalunya, quines mesures politiques i jurídiques està prenent per activar que sigui anul•lat el seu judici i els de la resta de republicans assassinats?

Aquest és el deute que té pendent l’actual democràcia envers tots els represaliats pel franquisme, sent-ne totalment responsables tots els Governs democràtics espanyols, i també dels diferents Governs de la Generalitat de Catalunya, per la tolerància i manca de sensibilitat que han demostrat en el transcurs de tots aquets anys, constatant que no han tingut la voluntat política ferma ni ganes en voler resoldre el problema, per tancar les ferides de totes les famílies a les que se’ls va arrabassar el pare, l’avi o el germà per defensar la legalitat constitucional de la República.

Quan sentim algun polític que diu públicament que Espanya està gaudint del període més llarg de pau i benestar de la seva història democràtica, ens sentim ofesos, doncs, és molt possible que el pregoner de tan dissortades paraules, els seus orígens deuen ser franquistes o bé és un panxa contenta i s’oblida de les famílies que patiren la cruel repressió i no han estat rehabilitades, malgrat aquesta suposada pau i benestar.

Enguany serà el 70è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys, en tots els trenta-cinc de democràcia, Catalunya ni les seves institucions s’han dignat a tributar-li un homenatge nacional, vergonya per un país que vol ser una nació i poder decidir per ella mateixa.

Ha estat molt sorprenen el fet que ha tingut més ressonància política i social, l’acceptació per part del Tribunal Suprem de les denuncies d’origen feixista contra el jutge Garzón per prevaricació, en haver volgut investigar els crims de franquisme i la recent mobilització per l’Estatut; què la resolució dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant l’acceptació del recurs de revisió del judici militar il•legal del President màrtir Lluís Companys.

Els republicans assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República, han estat condemnats dues vegades, la primera, durant la repressió de la sagnant dictadura del criminal de guerra el general Franco, amb la benedicció i consentiment de l’església catòlica, i la segona, per l’actual i suposada democràcia. Aquesta segona és molt més dura pels que teníem l’esperança d‘aconseguir la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

Pere Fortuny i Velázquez

President

ASSOCIACIÓ PRO – MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA. (16 de juliol de 2010).

 

Jueves 15 de julio de 2010

La Democracia y la Justicia española

Cuando todavía no se había aprobado la mal llamada Ley de la Memoria Histórica 52/2007 de 27 de diciembre, la Mesa de Cataluña de asociaciones memorialistes, pedimos a los diferentes grupos parlamentarios catalanes, que desde el Parlamento de Cataluña se reclamara en el Gobierno español l’anul?lació de los juicios sumarísimos militares, unos nos contestarán que ya nos darían la respuesta, pero nunca la tuvimos y otros de que no querían hacer el ridículo, la realidad fue de que sólo encontraremos indiferencia política.

¿Después de varios años, concretamente el 2 de octubre de 2008, el pleno del Parlamento de Cataluña adoptó la Resolución de vindicación del Presidente Lluís Companys i Jover, en la cual se instaba en el Gobierno de la Generalitat, a hacer lo que sea necesario jurídicamente y políticamente para conseguir reparar su honor y l’anul?lació de su il?legal juicio, teniendo en cuenta la condición de il? legitimitat del tribunales franquistas, tal como los declara la cobarde y vergonzante Ley de la Memoria Histórica.

El día 13 de octubre de 2008, la señora Maria Lluïsa Gally, nieta del Presidente Compañeros, entregó al Ministerio de Justicia la sol?licitud para conseguir la DECLARACIÓN DE REPARACIÓN I RECONOCIMIENTO PERSONAL de su abuelo, de acuerdo con el artículo 4 de la Ley 52/2007, que no tiene ningún valor jurídico ni patrimonial, sólo es un reconocimiento simbólicamente moral, el cual no lo necesitaba, al igual que el resto de republicanos asesinados, que nunca han perdido la moral ni la dignidad por parte de sus familiares, y pedir aquella DECLARACIÓN, creemos que es una humillación más que se nos hace por ley en plena democracia, naturalmente estuvo mal asesorada, así se le dijo personalmente el día 15 de octubre de 2008, cuándo la saludaremos en el Cementerio de la Pedrera.

Pero el Gobierno de la Generalitat se lo pensó mucho, no tenía presa, tardó un año a poner en marcha la resolución del Parlamento, concretamente en la sesión celebrada el día 15 de octubre de 2009, cogió el acuerdo de instar al Fiscal General del Estado, mediante la intervención de la Fiscalía Superior de Cataluña, de plantear de oficio ante el Tribunal Supremo, un recurso de revisión para conseguir l’anul?lació de la sentencia dictada por el Tribunal de Responsabilidades Políticas de Barcelona con fecha de 13 de diciembre de 1939 y de la sentencia dictada por el Consejo de Guerra de Oficials Generales realizada también en Barcelona el día 14 de octubre de 1940, que condenaba a la pena de muerte al Presidente a Lluís Companys y Jover y que fue ejecutada el 15 de octubre de 1940 en el Cementerio de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.

El pasado 5 de abril, el FISCAL GENERAL DEL ESTADO, en respuesta al recurso de revisión presentado por la Generalitat, en lo que se pedía l’anul-lació del Consejo de Guerra que condenó a muerte al Presidente Lluís Companys, resolvió no admitirlo a trámite de acuerdo con la Ley de la Memoria Histórica, interpretando que las sentencias son inexistentes y nul?les de pleno derecho, sin que haya actualmente aparenta alguna de legalidad o validez de las mismas, al haber estado expulsadas del ordenamiento jurídico, resultante legalmente improcedente por falta de objeto, la interposición del recurso de revisión ante el Tribunal Supremo, pero la sentencia continúa estando vigente, igual que las de los otros republicanos asesinados.

El Fiscal General del Estado, en el contexto de su resolución tiene la osadía de hacer un estudio de derecho comparado, con otros países de nuestro entorno, como Alemania y Austria que por Ley aprobada por sus Parlamentos anul?là en bloque todas las sentencias dictadas durante la época nacionalsocialista, sin necesidad de un examen de cada caso concreto y la Fiscalía era el órgano de expedir el correspondiente certificado d’anul?lació, lo cual no sucede a España con la Ley de la Memoria Histórica, ésta no anul?la los juicios sumarisimísimos militares dictados por aquellos criminales tribunales militares il?legals, sólo los declara injustos por il?legítims y no nulos por il?legals.

El Ministerio de Justicia se contradice con la Fiscalía General, ya que se niega con toda rotundidad certificar l’anul?lació de pleno derecho, sólo facilita a quien lo pida y previa la presentación de una serie de documentos, una DECLARACIÓN DE BUENA CONDUCTA, que no tiene ningún valor jurídico ni patrimonial, lo cual muestra la falta de profesionalidad y de escrúpulos del Fiscal General, pues, su resolución es un engaño más de las instituciones estatales, con el consentimiento del Gobierno español.

El Fiscal General del Estado, ha dictado una resolución totalmente contraria a derecho, atreviéndose a compararlo con lo que han hecho otros países, lo cual podemos considerar una verdadera fal?làcia, una burla y un escarnio por todos los ciudadanos que seríamos represaliats por el franquismo, es vergonzoso que después de treinta y cinco años de la muerte del dictador y criminal de guerra el general Franco y treinta y tres de la instauración de la supuesta democracia, se nos continué negando la rehabilitación jurídica de nuestros familiares.

Es indignante pero si lo pensamos y razonamos detenidamente, llegamos a la conclusión de que el Fiscal General del Estado, no podía hacérlolo de otro manera, teniendo en cuenta de que a propuesta del Gobierno del Estado, las Corts Generales aprobaron por cobardía política la descafeinada Ley de la Memoria Histórica, con los votos de todos los grupos parlamentarios, excepto ERC y el PP, por razones muy diferentes, que ahoga l’anul?lació de los juicios sumarísimos militares, a pesar de ser dictados por unos tribunales militares il?legals.

¿Después de la vergonzante fal?làcia dictada por el Fiscal General del Estado, negándose a admitir el recurso de revisión del Presidente Lluis Companys y el silencio del Gobierno Español, preguntamos a la Generalitat de Catalunya, qué medidas politiques y jurídicas está tomando para activar que sea anul?lat su juicio y los del resto de republicanos asesinados?

Éste es la deuda que tiene pendiente la actual democracia hacia todos los represaliados por el franquismo, totalmente responsables todos los Gobiernos democráticos españoles, y también de los diferentes Gobiernos de la Generalitat de Catalunya, por la tolerancia y falta de sensibilidad que han demostrado en el transcurso de todos aquets años, constatando que no han tenido la voluntad política firme ni ganas al querer resolver el problema, para cerrar las heridas de todas las familias en las que se les arrancó de cuajo el padre, el abuelo o el hermano para defender la legalidad constitucional de la República.

Cuando oímos a algún político que dice públicamente que España está disfrutando del periodo más largo de paz y bienestar de su historia democrática, nos sentimos ofendidos, pues, es muy posible que el pregonero de tan desdichadas palabras, sus orígenes deben ser franquistas o bien es uno barriga contenta y se olvida de las familias que sufrieron la cruel represión y no han sido rehabilitadas, a pesar de esta supuesta paz y bienestar.

Este año será el 70º aniversario del asesinato del Presidente Lluís Companys, en todos los treinta y cinco de democracia, Cataluña ni sus instituciones se han dignado a tributarle un homenaje nacional, vergüenza para un país que quiere ser una nación y poder decidir para ella misma.

Ha estado mucho sorprenden el hecho de que ha tenido más resonancia política y social, la aceptación por parte del Tribunal Supremo de las denuncias de origen fascista contra el juez Garzón por prevaricación, al haber querido investigar los crímenes de franquismo y la reciente movilización por el Estatuto; qué la resolución dictada por el Fiscal General del Estado, negando la aceptación del recurso de revisión del juicio militar il?legal del Presidente mártir Lluís Companys.

Los republicanos asesinados para defender la legalidad constitucional de la República, han sido condenados dos veces, la primera, durante la represión de la sangrante dictadura del criminal de guerra el general Franco, con la bendición y consentimiento de la iglesia católica, y la segunda, por la actual y supuesta democracia. Ésta segunda es mucho más dura por los que teníamos la esperanza de conseguir la rehabilitación jurídica de nuestros familiares.

Pere Fortuny i Velázquez

Presidente

ASOCIACIÓN PRO – MEMORIA EN LOS INMOLADOS POR LA LIBERTAD EN CATALUÑA. (16 de julio de 2010).

 

http://estaciocollserola.blogspot.com/2010/07/la-democracia-i-la-justicia-espanyola.html