Agenda
Artículos y Documentos
Federación Foros por la Memoria
Noticias
Videos de Memoria Histórica
Home » Artículos y Documentos

Las Brigadas Internacionales. Atlas de la Guerra Civil Española

La Librería de Cazarabet, | 11 julio 2013

3266942De Víctor Hurtado. Introducción de José Luis Martín Ramos

 

78 páginas        21,5 x 27 cms. 28,80 euros. Dau Edicions

Las Brigadas Internacionales fueron unidades militares, compuestas por decenas de miles de voluntarios de todo el mundo, que participaron en la Guerra Civil junto al ejército de la Segunda República. Las Brigadas lucharon en la defensa de Madrid, las batallas del Jarama, Guadalajara, Brunete, Belchite, Teruel y el Ebro, entre otras muchas. Buena parte de los antiguos brigadistas volvieron a actuar en el movimiento de la resistencia durante la Segunda Guerra Mundial.

En los mapas se pueden observar gráficamente los principales episodios bélicos y políticos, y también la gran cantidad de personalidades que apoyaron a la República, dentro y fuera de los campos de batalla, como André Marty, Milton Wolff, Simone Weil, Artur London, Josip Broz-Tito, W. H. Auden o Willy Brand. Para su elaboración ha sido necesaria la consulta de bibliotecas especializadas, archivos, mapas de la época y documentos de todo tipo. Enriquecen la lectura una introducción histórica, comentarios para cada mapa y una cronología detallada.

Se trata del segundo tomo del Atlas de la Guerra Civil Española, una nueva y rigurosa aproximación a aquél conflicto desde la perspectiva social, política y militar. En definitiva, un hito en la cartografía histórica de nuestro país.

 

Víctor Hurtado

México DF, 1948

Economista y Doctor Historia. Desde el año 1985 se ha especializado en cartografía histórica que lo ha llevado a publicar numerosos atlas en las principales editoriales y revistas del país y del extranjero. Entre sus obras destacan los mapas de: La Historia en su lugar, Historia del Arte Español y el Atles de la Guerra Civil a Catalunya.

José Luis Martín Ramos

Catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona. Su principal línea de investigación se ha centrado en la historia del marxismo político, con diversas publicaciones sobre la UGT y el PSOE y, de manera muy particular el PSUC. En los últimos años está trabajando en la historia de la Guerra Civil en Cataluña. Ha sido codirector de la revista L’Avenç y director de la revista Historiar.

 

Cazarabet conversa con…   Víctor Hurtado, autor de “Las Brigadas Internacionales. Atlas de la Guerra Civil Española” (Dau Edicions)

Víctor Hurtado és un economista i Doctor en Història. Medieval que d´ ençà  l’any 1985 s’ha especialitzat en cartografia històrica , fet aquest que l’ha dut a publicar nombrosos atles en les editorials més prestigioses….una de les seves obres i col·laboracions més lloades és la que duu a terme  amb en  Jordi Bolòs, l’Atles de la Catalunya carolíngia (6 vols.)  Hurtado , l´ any 2007 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona amb la seva tesi doctoral Els Mitjavila: una història de mercaders en la Barcelona del segle XIV .

Però el fet de fer-li aquesta entrevista és pel llibre LAS BRIGADAS INTERNACIONALES. ATLAS DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA, una joia ben concebuda i millor parida des d´ una ploma i una manera de fer  que apropa com mai, i d’una manera planera i molt fàcil d’entendre i de comprendre les situacions, així com els trets estratègics….millor que mai.

Hurtado s’ha convertit en un especialista en Atles ,una col·lecció de mapes en un volum, un recull d’esquemes, dibuixos  i fotografies—-això segons el Diccionari de Llengua Catalana de L´ Institut d´ Estudis Catalans—.  Si volem filar més prim podem definir d´ aquesta manera un Atles,  conjunt de cartes (entorns de coordenades) que proveeixen d’estructura localment euclidiana a un espai topològic. Cada carta cobreix un entorn de l’espai donant coordenades als punts dins d’aquest entorn. Un atles és un conjunt de cartes que, a més de cobrir l’espai del tot, en cas de superposició entre dues cartes, les coordenades proveïdes per una i altra estan relacionades simplement per una funció vectorial amb “bones propietats” (és un homeomorfisme fins i tot un difeomorfisme).Els atles són l’eina que permet donar estructura diferenciable als espais topològics, i el substrat per a les nocions de la geometria diferencial de varietats.

En Víctor Hurtado hi ha escrit, almenys, tres llibres amb aquesta manera de treballar i de concebre certs punts històrics puntuals, però ben importants, de la història: Atles de la Guerra Civil a Catalunya; La sublevación i el ja  esmentat i que fa referència a les BBII.

Atles de la guerra civil a Catalunya; aquest llibre l´ ha escrit Hurtado, juntament amb dos plomes, també fermes dins la investigació històrica—que col·laboren amb editorial  DAU ,Antoni Segura i Joan Villarroya–…es tracta de Atles de la guerra civil a Catalunya , es defineix pels especialistes com: “una fita en la historiografia del nostre país”. Inclou més de quatre-cents mapes en què apareixen poblacions, exèrcits, el moviment dels fronts, els bombardeigs, la guerra al mar i la guerra aèria, etc. Des del cop d’Estat fins a la batalla de l’Ebre i la fi del conflicte.

La sublevación; és un llibre que edità també DAU i que fou escrit amb Víctor Hurtado i José Luís Martín Ramos. En van traure a la llum amb castellà i es tracta d’un atlas de la sublevació i dels fets del juliol de 1936…fets que van dur a la Guerra Civil Espanyola. L´ Atles aquest es duu a terme prenent el pols a les principals ciutats espanyoles i a la resposta de les mateixes davant l’alçament militar des de Marroc el disset de juliol i a la península el divuit de juliol….la resposta als diferents llocs, les reaccions i demés estan ben incorporades en aquest llibre que descriu, pe exemple, molt bé, l´ alçament a Marroc i el pas a la península. També és de ressaltar com es va fer amb el poder el general Queipo de Llano des de Sevilla sembrant de por i d’escarment el seu pas que sempre es recordarà per les seves al·locucions radiofòniques. En aquest llibre també es ressalta l´ èxit que el cop d´ Estat va tindre a la capital de Castilla, Valladolid o l’assalt a la caserna de Muntanya de Madrid.

En aquest llibre es poden observar molt bé i de manera gràfica la disposició de les tropes, les barricades, els moviments de les milícies i l´ ús de les armes…tot de manera molt minuciosa. També hi ha com a la resta de llibres d´ Hurtado, parits amb aquesta mentalitat: comentaris específics, el que fa més fàcil entendre el llibre i una cronologia diària, així com l´ apartat de fonts documentals i tots els aspectes bibliogràfics… Es tractà, aquest en el seu dia, del primer tomo del Atlas de la Guerra Civil Espanyola, després va vindre Atles de la Guerra Civil a Catalunya i , ara Las Brigadas Internacionales. Atlas de la Guerra Civil Española.

Víctor t’has especialitzat en explicar fets històrics en el cas de la Guerra Civil Espanyola sota un format d´ Atlas amb esquemes, mapes, cronologies… Des del teu punt de vista com historiador i darrerament estudiós de la Guerra Civil  Espanyola que va significar el pas de les BBII?

Primerament, una injecció de moral. No oblidem que tot just formades les BBII van participar en la defensa de Madrid en un moment molt delicat per a la supervivència de la República. També, no cal dir-ho, van representar una aportació important  d’efectius a l’exèrcit popular. Recordem que van estar a primera línia de foc en la major part de les batalles: Jarama, Guadalajara, Brunete, etc. I alhora van demostrar la debilitat de les relacions de la República amb la resta de les democràcies ja que aquestes, molt aviat, van posar tota mena de dificultats a l’arribada de voluntaris. Sense oblidar la manipulació que va exercir el partit comunista soviètic en la formació, vigilància i fins i tot repressió dels brigadistes

Si aquests voluntaris no haguessin vingut d’arreu del planeta que hagués sigut de la República?. O sigui, amb aquesta pregunta, vull saber quina opinió tens de com va esdevindre el pas dels brigadistes i de l’efecte que van tindre damunt el devenir del conflicte?

Repeteixo, la seva arribada va ser molt important i sobretot van representar un paper moral. Sense menystenir el seu paper estrictament militar la seva presència va jugar un paper molt important en la propaganda internacional contra el feixisme

Com s’entén que el govern de Negrín ordenés la seva retirada?

Se n’ha parlat molt d’això però jo crec que el fet principal va ser que Negrín va posar a la balança de la diplomàcia internacional la retirada de les BBII en un darrer intent per desinternacionalitzar la guerra i posar en evidència l’abundant ajuda d’Alemanya i Itàlia al bàndol franquista. Cal afegir que al final del 1938 les BBII ja estaven molt castigades i ja no eren la força de l’inici

Esdeveniments com la batalla de Brunete, Belchite….van ésser els internacionals “utilitzats” com a carn de canó?

Sí, les BBII van ser enviades sempre a 1a línia de foc. No ens ha de sorprendre que molts cops lluitessin contra les forces de Regulars i legionaris, també utilitzades pel bàndol franquista com a carn de canó

Que van representar en el seu moment, tenint en compte l’escenari polític i el “boicot” d´ Estats (el fet  de declarar-se no-beligerants com França, Regne Unit,Estats Units….) d ´haver-se constituït les BBII?

No oblidem que les BBII estaven formades per partits i sindicats d’aquests països i, per tant, al marge dels seus governs. Les polítiques de “no intervenció” van resultar fatals per elles

Dins les BBII va haver-hi representants de països dels cinc continents, també d’estats que per aquells dies estaven sotmesos a dictadures( molt més agermanades amb allò que volia el cop d’estat….) com és el cas d’Alemanya amb el nazisme o d’Itàlia amb el feixisme de Mussolini. És més d’entendre que molts d’aquelles dictadures es refugiaren o en manifestaren a la seva manera allistant-se a les BBII?. Tan vegada és també més lloable?

Més que lloable la situació dels brigadistes italians i alemanys va ser més vulnerable. Sobretot si tenim en compte la derrota final i els camps de refugiats. La majoria dels països van repatriar els seus voluntaris però la posició dels italians i alemanys va ser dramàtica al febrer del 1939

Des del teu punt de vista com interpretes el paper , en conjunt, de les BBII en la GCE?

Una lliçó de moral i d’entrega a una causa tan noble com era la lluita contra el feixisme

Per a la majoria dels Brigadistes la guerra, la lluita i el sofriment no va acabar amb l’acomiadament de Barcelona. Mai es va entendre el seu paper en contra del feixisme  ni més enllà de les fronteres espanyoles, ni en els seus països, ni tan sols en aquells que ja gaudien duna democràcia ben implantada….per què?

No, no és veritat. Sempre es va entendre que lluitaven contra el feixisme. Com ho feien des de posicions d’extrema esquerra no sempre van ser ben vistos pels seus governs (excepte els de la URSS, clar). Després de la II Guerra Mundial la vinculació de les BBII a aquests partits va fer que patissin les conseqüències de la Guerra Freda

Alguns dels brigadistes, tot i el despreci dels seus i dels compatriotes…passat poc temps es van ficar, altra vegada, a lluitar contra el feixisme i el nazisme. Creus que la societat els agrairà aquesta lluita en favor, sempre, de la llibertat?

Estic segur que si. Avui dia, que es coneix més bé el seu paper, se’ls hi reconeix la seva lluita per la llibertat

Tornat al paper de les BBII en la GCE, del que tracta el teu llibre,. Quin creus que va ésser l’errada que va fer que l’ajut dels brigadistes no quedés plasmat en millors resultats bèl·lics?

Molt fàcil. Repeteixo, les BBII, eren en conjunt uns cossos minoritaris dins de la gran massa de l’exèrcit republicà

En quina batalla,al teu entendre, va ésser més decisiva l’ajut brigadista en defensa de la II República?

En la del Jarama i, evidentment, en la de Guadalajara

I en quina creus que es va descuidar més aquest ajut?

A Lopera, a Brunete, a Osca i al pas de l’Ebre

Les estratègies i els “galimaties” polítics” van poder més amb el trencament de la moral amb totes les forces combatents per la República, entre els que es trobaven les BBII, que els propis enfrontaments i desigualtats en el camp de batalla….tenint en compte que les tropes que donaren suport al cop d’estat dels generals estigueren escoltades pels marroquís, els italians i els alemanys….aportant aquestes dos últimes potències no poc material bèl·lic….

No, els “galimaties polítics” van fer certament molt de mal però la República va perdre la guerra per les desigualtats en efectius i armament. Les pífies estratègiques les podem repartir entre els dos bàndols per igual i va ser molt més efectiva la disciplina i la formació d’un exèrcit professional com era el franquista que la entrega i voluntat de l’exèrcit popular

Quins llibres ens recomana en Víctor Hurtado per entendre més i millor el fenomen de les BBII

La bibliografia sobre les BBII és molt extensa. En els darrers anys han aparegut moltes memòries de brigadistes i molts llibres que reconeixen el paper jugat per les BBII. La bibliografia de l’Atlas n’és un bon recull.