Federación Foros por la Memoria
Comunicados y Documentos de la Federación
Noticias
Agenda
Artículos y Documentos
Home » Artículos y Documentos

Contra els catalans franquistes. Lletres de batalla de l’exili i la clandestinitat

| 5 marzo 2015

unnamedDe Francesc Vilanova i Vila-Abadal

 

 

215 páginas        13,5 x 19 cms.

18,00 euros

Abadia de Montserrat

Ferran Valls i Taberner, Joan Estelrich, Eugeni d’Ors, Carles Sentís, Martí de Riquer, Tomàs Carreras i Artau, Ignacio Agustí, Miquel Mateu i Pla, Josep Pla… Què tenien en comú tots aquests personatges, acadèmics, empresaris, escriptors, periodistes…?

Durant molts anys, per a l’antifranquisme de l’exili i de la clandestinitat, van ser «nostres traïdors», botiflers, col·laboracionistes de la dictadura franquista, catalans caragirats.

A partir de la recopilació d’escrits procedents de l’antifranquisme, amb formats diversos (publicacions, cartes…) entre els anys 1939 i 1950, l’historiador Francesc Vilanova recupera la història de la denúncia dels catalans exiliats i dels catalans que actuaven de forma clandestina sota la Dictadura, contra els catalans franquistes; més concretament contra catalans il·lustres, alguns d’ells antics catalanistes –fet que encara resultava més colpidor- que havien passat a formar part de la intel·lectualitat i la classe política del règim franquista. O en paraules del dirigent socialista Miquel Ferrer, “els principals col·laboradors catalans del règim franquista”.

Per una banda, entre aquests “il·lustres” catalans franquistes trobem noms prou coneguts, com són els de Josep Pla, Eugeni d’Ors, Martí de Riquer, Carles Sentís, Ferran Valls i Taberner, Miquel Mateu i Pla, Tomàs Carreras i Artau, Joan Estelrich, o Ignacio Agustí.I per una altra banda, entre els autors que signen aquests escrits de denúncia trobem personalitats tan destacades com Carles Pi i Sunyer, Lluís Nicolau d’Olwer, Claudi Ametlla, Just Cabot o Joaquim Camps i Arboix.

Aquest llibre ens ofereix un bona mostra de quina era la visió que es tenia als ambients opositors al règim d’aquells compatriotes alineats amb el bàndol franquista i que havien col·laborat, d’una manera o d’una altra, en el procés d’institucionalització de la Dictadura. Aquestes persones són caracteritzades amb tota mena d’atributs pejoratius com “traïdors”, “botiflers”, “caragirats” o “col·laboracionistes”. Aquest últim qualificatiu connecta directament amb la situació viscuda durant l’ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial i el processos que es van obrir a partir de 1945 contra aquells francesos que havien col·laborat amb el règim de Vichy i, per extensió, ambels nazis. La idea era senzilla: els col·laboracionistes catalans amb la Dictadura també haurien de respondre pels seus actes un cop el franquisme fos enderrocat.Una idea que, amb la consolidació de la Dictadura en plena Guerra Freda, no seria possible portar a la pràctica.

IHE