Exposició: Retirada!! La tragedia de l’exili
Del 14 d’abril al 14 de maig del 2004,a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa

http://www.esfazil.com/kaos/noticia.php?id_noticia=2086

Retirada! és el clam del mig milió de persones que fugiren a França, per mar i per terra, entre el 28 de gener i el 12 de febrer del 1939. Dones i infants, homes i gent gran, amb quatre farcells, passaren fam, un fred rigorós, malalties, atacs de l’aviació feixista, buscant la llibertat contracorrent, fugint de la submissió, de la injustícia i d’una repressió duríssima, conseqüència d’una victòria militar que no s’aturaria fins a anorrear tot allò que s’havia aconseguit durant la República.

Esperança és el mot que defineix el sentiment més profund dels republicans vençuts. La revolució de 1936 es veia com la possibilitat de fer realitat una utopia: la llibertat i la igualtat de tots els homes i dones, la responsabilitat lliurement assumida, el somni de poder escollir el propi destí, la necessitat de refer el món, el somni d’una societat justa, fraternal, solidària, ... El pagès andalús, el miner asturià, el proletari barceloní, compartiren l’aventura d’un somni estroncat per una conjuntura històrica: d’una banda el feixisme amenaçant que abocà la seva maquinària destructiva i portà a la “no intervenció", i de l’altra l’estalinisme que provocà la desfeta dels moviments autòctons i preferí la derrota abans que perdre la possibilitat d’un nou domini per als soviètics.

Exili és el destí dissortat que esperava als que van fugir, agreujat per l’agressió del nazisme que iniciava la seva paorosa expansió. Cent mil concentrats a les platges d’Argelers, la lluita per la supervivència, la mort per a molts. Per als que s’enrolaren a la resistència, la guerra continuava. Altres foren deportats a camps d’extermini nazis. Cap altre estat europeu volia admetre exiliats espanyols. Els camins de França foren hostils, la fugida a Mèxic, Xile i altres països sudamericans fou un dels destins de salvació. Després del franquisme, el retorn topava amb una situació nova, molt llunyana, amb la impossibilitat d’iniciar una nova vida trobant-se en edat avançada i amb una família formada en un altre país.

Un grup de persones que patiren l’exili i resideixen a França van produir aquesta exposició i han volgut presentar-la a Terrassa, ciutat d’origen d’alguns d’ells. És una demostració més de l’afecte que conserven envers els llocs d’origen, dels quals van haver de fugir, i Terrassa ho acull per a recuperar el coneixement d’uns fets la memòria del quals encara no hem recuperat del tot.

L’Ajuntament de Terrassa ha volgut presentar aquesta exposició amb la voluntat decidida de recuperar la justa memòria d’aquells fets, tant de temps oblidats, apostar per la humanització de les relacions socials, alertar contra les injustícies que provoquen les polítiques bel·licistes i fer un acte de sincer reconeixement i homenatge a les persones que es van arriscar contra un Estat imposat que perseguí els valors republicans i es posà al servei del règim nazi.

Programa d’activitats

Dimecres, 14 d’abril 2004
A les 2/4 de 7 de la tarda
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ
Acte presidit per l’Il·lm. Sr. Pere Navarro i Morera, Alcalde de Terrassa.
Presentació a càrrec del Sr. Josep Sangenís i Sanllehí.
 
Dijous, 15 d’abril 2004
De 7 a 9 del vespre
TAULA RODONA
Hi participaran els senyors Josep Sangenís, Francisco Pérez i Antoni Marín, exiliats residents a França, amb la col·laboració d’Antoni Font, de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, i el senyor Jaume Canyameres, com a moderador.

Dijous, 13 de maig 2004
A les 7 de la tarda
CONFERÈNCIA a càrrec de Francesc Vilanova i Vila-Abadal, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el títol de El primer exili català, 1939-1940.


TOTS ELS ACTES TINDRAN LLOC A L’ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE TERRASSA (carrer Pantà, 20, baixos)


Contingut de l’exposició

Plafons sobre fets polítics, econòmics i socials dels anys de la revolució i la guerra civil de 1936-1939, amb especial atenció a les accions militars que van portar, finalment, a la retirada i l’exili de moltes persones i famílies.

Testimonis dels camps d’extermini del nazisme, o­n foren deportats alguns terrassencs.

Mostra documental del fons del Comitè de Relacions i Solidaritat de Terrassa, fundat el 1946 a Tolosa de Llenguadoc pels membres de la comissió local de Terrassa del sindicat CNT a l’exili.

Bibliografia i altres documents.

Dates: del 14 d’abril al 14 de maig del 2004
Horari: de dilluns a dijous, de 9 a 14 h i de 15.30 a 19 h; divendres, de 9 a 14 h
Lloc: Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Carrer Pantà, núm. 20, baixos
Informació: tel. 93 733 14 96 - 93 780 54 60
Preu: Gratuit
No hi ha servei de visites guiades

Producció:
Confédération Nationale du Travail 66. Perpinyà.
Fotografies de la Col·lecció Mariano Aguayo

Organitza:

Arxiu Municipal de Terrassa, Arxiu Històric Comarcal de Terrassa i Centre d’Estudis Històrics de Terrassa

Amb la col·laboració de l’associació Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode (FFREEE), Biblioteca Central de Terrassa i Arxiu Jaume Canyameres. Ajuntament de Terrassa