Record dels darres assassinats del franquisme, el 27 de setembre de 1975
annanoticies - 27 de setembre de 2004

Tal dia com avui, un 27 de setembre de 1975, el dictador Franco i amb ell tot el Consell de Ministres, [Manuel Fraga inclòs], signava les últimes sentències de mort.

Cinc joves, tres membres del FRAP i dos d'ETA, anaven a ser afusellats per lluitar per la democràcia i la llibertat dels seus pobles.

A Cerdanyola era segada la vida del basc d'origen estremeny Juan Paredes Manot "Txiqui", que va morir cantant l'himne guerriller basc; de matinada a Burgos l'escamot d'afusellament segà la vida del basc Àngel Otaegui; i en Hoyo de Manzanares, en el cap de tir de Motalagraje, sonaren tres descàrregues de fusells: a les 9.20, a les 9.30 i a les 10 del matí, eren segades les vides del gallec Xosé Humberto Baena Alonso, de l'aragonès Ramón García Sanz i del
madrileny José Luis Sánchez Bravo.

Cuando a mí me maten
no me vengáis a llorar
nunca estaré bajo tierra
soy viento de libertad.
Txiki

José Luís Sánchez Bravo, treballador de 21 anys escrivia a la seua germana una setmana abans de ser afusellat:

"No tengo miedo y estoy tranquilo; sé que cuando lo inevitable llegue, estaremos preparados (...) Aunque os parezca fuerte, tengo mis debilidades y mis límites (...) Estoy com mis camaradas y compañeros y mi conciencia es cada dia más clara y lúcida"

La vespra de ser afusellat, dirigint-se a la seua dona i referint-se al fill que esperaven, li va dir: "Si es niño, quisiera que se llamara José Luis Ramón; J.Luis porque es mi nombre, Ramón porque nuestro camarada Garcia Sanz muere sin familia"

Efectivament, la dictadura de Franco a més de sanguinària va ser covard, va escollir les seues darreres víctimes entre aquelles persones que pensava menys suport social i familiar tindrien, entre treballadors antifeixistes senzills i humils.

No és sorprenent que els mitjans, i els partits polítics actuals d'"esquerres", no es facen ressò d'aquells fets. Ells amb la seua política de "pacte per la llibertat" ara han d'amagar els assassinats d'aquells que no estaven per pactar amb el franquisme.

Baena, el 9 de setembre de 1975, pocs dies abans de morir va deixar escrit, dirigint-se a Santiago Carrillo:

Viejo zorro, moneda de dos caras,
¿ Cómo propugnas perdón para el fascismo?
¿ Cómo un -millón de sangres derramadas-
puede tener un humano ese cinismo?
Carabanchel 9-9-75

Des d'Anna noticies volem recordar la seva mort i la de tots aquells que van ser assassinats pel feixisme.

ANNA (Agència de Notícies Alternativa del País Valencià)
Notícies per a compartir i tendir ponts entre el nacionalisme d'alliberament i l'esquerra (tant la institucional com l'alternativa)