El Congrés admet honorar Companys però rebutja que l'Estat demani perdó. Els socialistes al·leguen que la democràcia no pot ser hereva del franquisme
AVUI - 29/09/2004

http://www.avui.com/cgi-bin/menu?04/set/29+160129

El PSOE força una votació separada de la iniciativa després que ERC considerés "irrenunciable" la petició de disculpes
Montse Oliva
MADRID


El Congrés de Diputats, amb els vots de PSOE, CiU, ERC, PNB, Esquerra Verda i Grup Mixt, va instar el govern central a "rehabilitar" públicament l'honor del president de la Generalitat, Lluís Companys, amb la celebració d'un acte solemne de "desgreuge" al castell de Montjuïc, o­n va ser afusellat el 15 d'octubre del 1940. També se'ls emplaça a iniciar les accions necessàries que permetin l'anul·lació del judici sumaríssim al qual va ser sotmès Companys. Però per arribar fins aquí el PSOE va haver de rebuscar en el reglament la manera d'aconseguir votar de forma separada la proposició no de llei presentada per ERC per tal d'estalviar-se votar el tercer punt: l'exigència que l'Estat espanyol demani públicament perdó als familiars de Companys i a tots els catalans. Aquesta petició va ser rebutjada amb els vots en contra de socialistes i populars.
Aquest era el punt de fricció que ha enfrontat en els darrers dies republicans i socialistes, sobretot els catalans, que, tot i acceptar la filosofia de la iniciativa d'ERC, entenen que "la democràcia no pot ni ha de sentir-se hereva" de l'etapa franquista, segons precisava el cap de files del PSC, Daniel Fernández, encarregat de defensar una esmena de substitució al text d'ERC. A més, afegia que, pel que fa al PSOE, "el paper que vam assumir durant la guerra civil i la dictadura va ser de víctimes, no de culpables".
De res van servir, doncs, els intents de negociació amb els republicans, en els quals va arribar a implicar-se el líder del PSC i ministre d'Indústria, José Montilla, amb converses amb el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós. Més tard, el portaveu d'ERC, Joan Tardà, es mostraria rotund: "La petició de perdó és irrenunciable". "Aquesta demanda pública de perdó no és gratuïta; respon a la lògica de la mort i el dolor", i mentre no se'n demani, "l'afusellament del president Companys serà el símbol que l'Estat espanyol seguirà creient que té dret de conquesta sobre Catalunya", reblava.
Malgrat aquests arguments, i en contra del criteri dels republicans, finalment el reglament va atorgar al PSOE l'oportunitat de donar suport a mitges a la iniciativa defensada per Tardà. Davant la negativa dels socialistes a acceptar l'últim punt, el diputat republicà insistia que el seu grup s'estimava més "deixar la ferida oberta a tenir una mala cicatrització".
És per això que tant Fernández, del PSC, com Joan Herrera, coportaveu d'Esquerra Verda, van posar un especial èmfasi a destacar la "intransigència" que van observar en ERC a l'hora d'intentar consensuar un text comú. El diputat d'ICV també va intentar introduir-hi esmenes, però tampoc no se'n va sortir, encara que finalment va dir públicament que donaria suport a la iniciativa dels republicans. Herrera, segons havia precisat al ple, era partidari, més que de demanar perdó, de fer que es condemnés el seu assassinat tot insistint que la mort de Companys va representar "un intent de genocidi de la cultura i les institucions catalanes". Però aquest dos grups van estar d'acord que el president de la Generalitat mereix un reconeixement públic, com també tantes víctimes del franquisme, "que deprés també han estat víctimes de l'oblit", concloïa Fernández.
Per part de CiU, Josep Maldonado assegurava que el seu grup votava de bon grat la iniciativa perquè consideren que honrar la figura de Companys suposa "recuperar l'honor de tot el poble català", i es preguntava "per què ens costa tant recuperar allò que se'n ha estat usurpant".
Mentrestant, els únics que van discrepar en gairebé tot van ser els populars, que van estar representants per Jorge Díaz. Aquests es va dedicar a lamentar la posició dels grups catalans en aquest debat tot retreient-los que actuïn amb afany de revenja "en lloc de fer fluir la generositat". Tot i així, el PP també havia presentat un esmena donant suport als actes en ocasió del "Dia del President Companys".