Federación Foros por la Memoria
Comunicados y Documentos de la Federación
Noticias
Agenda
Artículos y Documentos
Home » Artículos y Documentos

Monsenyor Camino excomunica però no retira la Visa

Jacinto Planas. Diario de Mallorca / La Memoria Viva, | 5 diciembre 2009

El franquismo acostumbró mal a la Iglesia española promulgando leyes que seguían el dictado de la Iglesia

 

 

PLANAS I SANMARTÍ (*)

El franquisme va malacostumar l´Església Catòlica espanyola promulgant lleis que seguíen el dictat de l´Església: el que era pecat, era delicte. Els posaré un mínim exemple: l´Església considerava pecadors els homosexuals i el franquisme els considerava delinqüents i establí una “Ley de vagos y maleantes” per a perseguir-los i castigar-los. Aquesta llei, totalment irracional, considerà a un metge de Ciutat, dels que tenia més pacients, un “vago y maleante” per esser homosexual. També abolí el divorci civil i anul·là, amb caràcter retroactiu, tots els divorcis de la República de tal manera que un cosí de mon pare, que s´havia divorciat i tornat a casar els anys trenta, fou considerat bígam i el franquisme li anul·là, aquest si, el segón matrimoni. I així seguiriem ad libitum. No els vull cansar més.

L´Església espanyola, que havia beneït els canons de Franco duia sota pal·li a ell i la seva esposa quan entraven a les esglésies i catedrals espanyoles. I el dictador tenia el privilegi de triar els bisbes espanyols. Ben segur que monsenyor Camino hauria tengut el seu placet. Així que l´Església s´acostumà a tenir las lleis espanyoles a la mida dels seus desitjos. I a Mallorca ja diuen que més val matar un home que donar-li un mal vici.

 

Per ventura matar és massa i jo no hi estic d´acord. Però el mal vici dels bisbes de creure que l´Estat és al seu servei, encara dura. I ningú no els pot fer entendre que les lleis religioses (catòliques) són de la seva competència, però les civils (còdig civil, còdig penal, de circulació, etcètera,) són competència exclusiva de la societat civil. Posem per cas, el matrimoni. Ni ha de dues castes: civil i religiós. Abans anàven junts, però ara, amb la pre-democràcia que tenim, dues persones poden optar per un o altra. Si una parella només es casa per l´Església, és casada davant aquesta, però és fadrina davant l´Estat, de manera que a cadascú, el que és seu.

Però no, l´Esglèsia s´oposa al divorci civil (manco el de na Letizia) com si consideràs que el casament davant un jutge és cosa seva. I que la anul·lació d´un contracte civil com és el casament civil, també és cosa seva. Ells creuen tenir el dret de vetar les lleis civils i posar cullerada als assumptes de l´Estat. A cap civil se li passa pel cap que l´Estat vulgui ficar el nas a les lleis de l´Església Católica.

Ara mateix, monsenyor Camino (el llinatge pot ser casual, però és molt significatiu) acaba de dir, oficialment, que qualsevol parlamentari espanyol que voti a favor de l´avortament serà automàticament excomunicat. El greu de tot això és que els polítics espanyols s´han quedat tan tranquils. Qualcún, fins i tot, ha donat una passa envant donant el seu nom per a ser excomulgat per monseyor Camino. Altra cosa seria si l´inquisidor els amenaçàs amb retirar-los la Visa o la tarjeta d´El Corte Inglés.

I és que ja n´i ha prou de aquest no voler entendre que el que regula l´Estat és tot el que son relacions civils i no religioses i el que regula l´Església són les qüestions religioses i en absolut les civils. Si la dictadura les va confondre, la democràcia, encara que sigui tan feble com la que tenim, les separa absolutament. Si Montesquieu va deixar ben clara la separació entre els poders de l´Estat, sembla que l´Església encara no s´ha enterat de dues coses: que aquesta institució no és un poder establert i que, si ho és de facto, no hi pinta res al Parlament.

La llei de l´avortament el que pretén es evitar la pràctica ilegal de la interrupció dels embaraços que provoca morts i altres desastres. I el que no vol és posar a la presó a les pobres dones que es veuen abocades a l´avortament. Un exemple molt modest: jo sóc contrari a l´avortament i estic a favor d´una llei reguladora d´aquesta pràctica, com no estic a favor del robatori, l´assassinat, la prostitució, la corrupció política o la pederàstia dels capellans i estic a favor de les lleis que s´hi apliquen.

 

Monsenyor Camino no vol veure que una cosa son les lleis civils i l´altra les religioses. Encara viu en temps de Franco. El que podria fer, en lloc d´excomunicar els representants del poble, és predicar a totes les jovenetes de la seva diòcesi, que mirin de no quedar embaraçades i si hi queden, que no avortin i tenguin l´infant, mem quin èxit tendrà. Aquesta és la seva missió i no la de fer d´inquisidor. Amèn

 

jacint@planasisanmarti.cat

Diario de Mallorca(Opinón)

 

http://www.diariodemallorca.es/opinion/2009/12/04/monsenyor-camino-excomunica-retira-visa/527173.html

 

 

TEXTO TRADUCIDO POR EL EDITOR:

 

El texto se ha traducido con algunas correcciones y anotaciones entre paréntesis para mejor entendimiento de los lectores, pero sin variar un ápice el significado y contenido del excelente artículo de Jacinto Planas Sanmartí.

 

 

Monseñor Camino excomulga pero no retira la Visa

El franquismo acostumbró mal a la Iglesia española promulgando leyes que seguían el dictado de la Iglesia: Lo que era pecado, era delito. Les pondré un mínimo ejemplo: La Iglesia consideraba pecadores a los homosexuales y el franquismo los consideraba delincuentes  y establecía una “Ley de vagos y maleantes” para perseguirlos y castigarlos. Esta ley, totalmente irracional, consideraba a un médico de Ciudad (se refiere a la ciudad de Palma de Mallorca) de los que tenían más pacientes, un “vago y un maleante” por el hecho de ser homosexual. También abolió el divorcio civil y anuló, con carácter retroactivo todos los divorcios de la República, de tal manera que un primo de mi padre, que se había divorciado y vuelto a casar en los años treinta, fue considerado bígamo y el franquismo se lo anuló, eso sí, el segundo matrimonio. Y así seguiríamos ad libitum. No los quiero cansar más.

La Iglesia española que había bendecido los cánones de Franco llevaba bajo el palio a él y a su esposa cuando entraban en las iglesias y catedrales españolas. Y el dictador tenía el privilegio de escoger los Obispos españoles. Bien seguro que monseñor Camino habría tenido su plácet. Así que la Iglesia se acostumbró a tener las leyes españolas a la medida de sus deseos. Y en Mallorca ya dicen que más vale matar a un hombre que darle un mal vicio.

Por suerte matar es demasiado y yo no estoy de acuerdo. Pero el mal vicio de los Obispos es creer que el estado está a su servicio, con cara dura. Y nadie les puede hacer entender que las leyes religiosas (católicas) son de su competencia, pero las civiles (código civil, código penal, de circulación, etc.) son competencias exclusivas de la sociedad civil.

Pongamos el caso del matrimonio. Hay dos clases: civil y religioso. Antes iban juntas, pero ahora, con la pre-democracia que tenemos, dos personas pueden optar por  una u otra. Si una pareja sólo se casa por la Iglesia, está casada delante de ésta, pero es soltera delante del Estado, de manera que a cada uno, lo que es suyo.

Pero no, la Iglesia se opone al divorcio civil (menos el de Leticia) como si considerase que el casarse delante de un juez es cosa suya. Y que la anulación de un contrato civil como es el casarse, también es cosa suya. Ellos creen tener el derecho de vetar las leyes civiles y poner la cucharada en los asuntos del Estado. A ningún civil se le pasa por la cabeza que el Estado quiera meter las narices en las leyes de la Iglesia Católica.

Ahora mismo monseñor Camino (el nombre puede ser casual, pero es muy significativo) acaba de decir, oficialmente, que cualquier parlamentario español que vote a favor del aborto será automáticamente excomulgado. Lo grave de todo esto, es que los políticos se han quedado tan tranquilos. Alguno, hasta y todo, ha dado un paso por delante dando su nombre para ser excomulgado por el señor monseñor Camino. Otra cosa sería si el inquisidor los amenazara con retirarles la Visa o la tarjeta del Corte Inglés.

Y es que ya  está bien de este no querer entender que lo que regula al Estado es todo aquello que son relaciones civiles y no religiosas y lo que regula a la Iglesia  son las cuestiones religiosas y en absoluto las civiles. Si la dictadura las confundió, la democracia aunque sea tan débil como la que tenemos, las separa absolutamente. Si Montesquieu dejó bien clara la separación entre poderes del Estado, parece ser que la Iglesia todavía no se ha enterado de dos cosas: que esta institución no es un poder establecido y que , si lo es de facto, no pinta nada en el Parlamento.

La ley del aborto lo que pretende es evitar la práctica ilegal de la interrupción de los embarazos que provocan muertes y otros desastres. Y lo que no quiere es poner en prisión a las pobres mujeres que se ven abocadas al aborto. Un ejemplo muy modesto: yo soy contrario al aborto y estoy a favor de una ley reguladora de esta práctica, como no estoy a favor del robo, asesinato, prostitución, corrupción política o la pederastia de los curas y estoy a favor de las leyes que se aplican.

Monseñor Camino no quiere ver que una cosa son las leyes civiles y otra las religiosas. Todavía vive en tiempos de Franco. El que podía hacer, e vez de excomulgar a los representantes del pueblo, es predicar a todas las jóvenes de su diócesis, que miren de no quedarse embarazadas y si se quedan, que no aborten y tengan al bebé. A ver qué éxito tendrá. Esta es su misión y no la de hacer de inquisidor. Amén

 

Artículo original de Jacinto Planas Sanmartí escrito para Diario de Mallorca en el apartado de Opinón y traducido por Jordi Carreño para La Memoria Viv@.

http://lamemoriaviva.wordpress.com/2009/12/05/monsenyor-camino-excomunica-pero-no-retira-la-visa/