Exigir que demane perdó publicament als familiars i víctimes del nostre poble que sofriren tot tipus de patiment i repressió baix la dictadura franquista

 

 

En Pere Blanco Vega, portaveu d’Esquerra Unida Algemesí, presenta la següent  moció per al seu debat i aprovació si escau, relativa a la ÈTICA I LA POLÍTICA.

 

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la II República Espanyola que posava a fi a una monarquia inoperant i a la dictadura que la sustentava. Aquell dia s’obriren per a milers de ciutadans les esperances de modernitzar la nostra societat, una societat marcada encara per tics absolutistes, amb milers d’aturats i on les diferències de classe i desigualtat eren de les més grans d’Europa.

Els avantatges socials i modernitzadors del nostre país van ser espectaculars, més de 10.000 escoles públiques creades, centenars de biblioteques en tots els racons de la nostra geografia, construcció d’embasaments i carreters, lleis democràtiques com la que atorgava per primera vegada el vot a les dones, o la llei del divorç, una constitució de les més avançades i progressistes del mon, un parlament amb representació plural, ect.

Els grans latifundis improductius que concentrava la terra en mans de pocs, l’oligarquia financera amb grans beneficis, la jerarquia de l’església així com una part de l’exèrcit, especialment els nomenats africanistes, des del primer moment començaren a conspirar per enderrocar aquell govern fruit de la voluntat popular, la democràcia i la llibertat. Ja al 1932 s’aconseguí parar un cop d’estat encapçalat per el General Sanjurjo.

El 18 de juliol un grup de militars inicien el cop d’estat que posaria fi a potser l’època més interessant i positiva del nostre país. Aprofitant el poder de la força bruta que els donaven les armes i recolzats amb soldats i material bèl•lic per els pitjors dictadors d’Europa (Hitler i Mussolini), amb l’anomena’t exercit regular del nord d’Africà composat en la seva majoria per mercenaris del Marroc enceten una de les guerres més cruels contra el poble espanyol.

Aquells militars, i exclusivament ells, son els responsables de tots el ocorre després, trencant les vies de diàleg que imperen en una societat democràtica com la que preteníem construir. Milers de morts, de mutilats, orfes, cultius destruïts, fam, exclusió social, son els primers resultats directes d’aquella guerra contra Espanya i els seus homes i dones. Tot seguit i en arribar la fi del enfrontament els empresonaments, els judicis sumaríssims sense garanties de cap tipus, la persecució de d’intel•lectualitat que es vora forçada a l’exili, l’apropiació dels bens dels que defensaren la pau i la llibertat, i l’establiment d’un règim criminal i terrorista tal i com reconeix el mateix Consell de Ministres del Consell d’Europa a la seua 963ª reunió que va remarcar la seua condemna del règim de Franco com a tots els règims totalitaris per les seues violacions als drets humans i la necessitat de recordar els dits crims per a evitar repetir els errors del passat.

Un règim i una dictadura cruel que va durar 40 anys i que com diu Jaime Gil de Biedma

De todas las historias de la Historia

sin duda la más triste es la de España,

porque termina mal. Como si el hombre,

harto ya de luchar con sus demonios,

decidiese encargarles el gobierno

y la administración de su pobreza.

Una dictadura personalista i visionaria que va propiciar l’exili econòmic de milers, de milions d’espanyols cap a França, Alemanya, Suïssa, Anglaterra per ingressar divisis i eixir de la misèria i la fam.

Tan és així que el 17 de març de 2006 la Comissió Permanent de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (entitat supraestatal que engloba a un total de 47 països europeus incloent a Turquia) va recomanar[10] al Consell de Ministres del Consell d’Europa adoptar una declaració oficial de condemna internacional del règim franquista i declarar el 18 de juliol de 2006 com a dia oficial de condemna del dit règim. Així mateix, va urgir al Govern d’Espanya a complir les recomanacions següents: creació d’un comité nacional que investigue les violacions dels drets humans durant el règim de Franco que envie els seus informes el Consell d’Europa, facilitar a tots els investigadors l’accés a tots els arxius civils i militars que continguen documents que puguen establir la veritat sobre la repressió, erigir una exhibició permanent en la basílica subterrània de la Vall dels Caiguts -on Franco està soterrat- explicant com va ser construïda per presoners republicans i eliminar símbols de la dictadura, com ara, estàtues i noms de carrers.

L’Assemblea Parlamentària, en l’esmentada Recomanació 1976, va condemnar unànimement les «greus i múltiples violacions de Drets Humanes comeses a Espanya pel règim franquista, entre 1939 i 1975».

Entre les conclusions del document de treball sotmés a discussió en la Comissió Permanent «hi ha suficients evidències per a provar que els abusos contra els drets humans davall el règim de Franco van ser extensius i sistemàtics» i proposa a la comissió que creu un comité d’experts amb l’objectiu d’arreplegar i avaluar tota la informació possible.

Es per aquestes qüestions que produeixen estranyesa les declaracions del nostre alcalde en un acte públic del seu partit, davant el nou President del Generalitat i altres importants càrrecs del seu partit, declaracions que van sortir a un gran nombre de mitjans audiovisuals del nostre país ridiculitzant la nostra primera autoritat. Més greu si cap la seua ratificació en les seus lamentables consideracions i admiracions cap als personatges més negres de la nostra història, i més si cap en un alcalde democràtic com ell.

Però no és la primera vegada que la nostra màxima autoritat s’expressa d’aquesta forma, els representants a l’oposició ho sabem de primera ma, i en molts plenaris després de les lògiques discussions sobre les mes diverses qüestions el tancament del nostre alcalde sols serveixen per augmentar una crispació del tot innecessària, sempre intentant demonitzar i ridiculitzar ‘adversari polític.

En un escrit anterior al BIM BERCA Esquerra Unida li recomanarem que la seua hauria d’esser una actitud conciliadora, d’alló que coneguem com un ‘home bo’, i li exigíem un comportament i reflexions respectuoses amb totes les sensibilitats de la nostra societat actual.

Es per aixó, que després de les darreres declaracions a Esquerra Unida d’Algemesí presenta al Plenari per al seu debat i si s’escau la seua aprovació el següent acord:

1.- Exigir de la nostra primera autoritat un rectificació sobre les frases desafortunades, i que demane perdó publicament als familiars i víctimes del nostre poble que sofriren tot tipus de patiment i repressió baix la dictadura franquista.

2.- En cas contrari presente de forma inmediata la seua dimissió com Alcalde elegit democràticament de la Ciutat d’Algemesí.

 

Algemesi a 14 d’octubre de 2011