Enderroquen a Matadepera un dels últims sÃmbols franquistes a Catalunya
Este 2 de diciembre por la mañana se ha derribado en la carretera de Talamanca uno de los últimos sÃmbolos erigido en plena dictadura franquista
Aquest 2 de desembre al matà s’ha enderrocat a la carretera de Talamanca un dels últims sÃmbols en memòria dels caiguts, erigit en plena dictadura franquista. El monument es va fer en memòria de set industrials i un notari de Terrassa assassinats durant la Guerra Civil per un escamot anarquista de la FAI. El més sorprenent és que l’enderrocament s’ha fet per iniciativa dels mateixos hereus de les vÃctimes.
«Nosaltres en vam ser vÃctimes realment, però també a l’altre bà ndol hi va haver vÃctimes», i «no volem que això sigui un instrument encara de venjança o d’insults d’una ideologia a una altra», argumenten els germans Joaquim i Oriol Badia, fills del notari executat el 24 juliol del 1936, només sis dies després de l’alçament militar del general Franco.
Joaquim Badia tenia només 8 anys quan uns milicians de la FAI es van endur de casa el seu pare, el notari de Terrassa. «Jo sóc ja dels pocs o únics supervivents d’aquella tragèdia. Però jo el recordo, el tinc terriblement gravat, com si el veiés amb detall, com si estigués en una pel·lÃcula permanent», explica.
Quan se’l van endur, el pare de Joaquim i Oriol Badia va explicar als milicians que ell no era industrial, que era la causa per la qual se’ls enduien, ni tenia cap fà brica. Però sà que tenia una capella familiar que havia inaugurat només dos mesos abans. «El nostre pare va dir: ‘Si és per això, sÃ, jo sóc catòlic creient'», ha apuntat un dels germans.
La capella, que havia estat inaugurada el maig del 1936, quan res presagiava que el 18 de juliol hi hauria un aixecament militar, va ser la raó per la qual se’l va assassinar i allà és on ha acabat enterrat.
Tot i això, el cos del notari Badia va ser trobat a la carretera de Talamanca, juntament amb el dels set industrials de més pes polÃtic i econòmic de Terrassa.
Uns ciclistes que venien de la Barata van dur la notÃcia que als voltants de la font de l’Olla havien vist un gran nombre d’homes morts, els quals estaven enmig de la carretera.
Aquest va ser un dels primers assassinats col·lectius de la zona republicana. I, al final de la Guerra Civil, el bà ndol franquista els va dedicar un monument a peu de carretera, amb una frase polèmica que els identificava com a «vÃctimas del marxismo».
Els hereus assenyalen que «allò, realment, era desafortunat» i per això la van fer treure.
Això no obstant, el monument ha estat objecte de múltiples atemptats des de finals del franquisme. Per això, finalment, van demanar que fos enderrocat per evitar que continués sent font de polèmica i enfrontaments.
Este 2 de diciembre por la mañana ha derribado en la carretera de Talamanca uno de los últimos sÃmbolos en memoria de los caÃdos, erigido en plena dictadura franquista. El monumento se hizo en memoria de siete industriales y un notario de Terrassa asesinados durante la Guerra Civil por un pelotón anarquista de la FAI. Lo más sorprendente es que el derribo se ha hecho por iniciativa de los mismos herederos de las vÃctimas.
«Nosotros fuimos vÃctimas realmente, pero también en el otro bando hubo vÃctimas», y «no queremos que esto sea un instrumento aún de venganza o de insultos de una ideologÃa a otra», argumentan los hermanos JoaquÃn y Oriol Badia, hijos del notario ejecutado el 24 julio de 1936, sólo seis dÃas después del alzamiento militar del general Franco.
JoaquÃn BahÃa tenÃa sólo 8 años cuando unos milicianos de la FAI se llevaron de su casa su padre, el notario de Terrassa. «Yo soy ya los pocos o únicos supervivientes de aquella tragedia. Pero yo lo recuerdo, lo tengo terriblemente grabado, como si lo viera con detalle, como si estuviera en una pelÃcula permanente», explica.
Cuando se lo llevaron, el padre de JoaquÃn y Oriol Badia explicó a los milicianos que él no era industrial, que era la causa por la que se llevaban, ni tenÃa ninguna fábrica. Pero sà que tenÃa una capilla familiar que habÃa inaugurado sólo dos meses antes. «Nuestro padre dijo: ‘Si es por eso, sÃ, yo soy católico creyente», apuntó uno de los hermanos.
La capilla, que habÃa sido inaugurada en mayo de 1936, cuando nada presagiaba que el 18 de julio habrÃa un levantamiento militar, fue la razón por la que se le asesinó y allà es donde ha acabado enterrado.
Sin embargo, el cuerpo del notario BahÃa fue encontrado en la carretera de Talamanca, junto con el de los siete industriales de más peso polÃtico y económico de Terrassa.
Unos ciclistas que venÃan de la Barata llevaron la noticia de que los alrededores de la fuente de la Olla habÃan visto un gran número de hombres muertos, los cuales estaban en medio de la carretera.
Este fue uno de los primeros asesinatos colectivos de la zona republicana. Y, al final de la Guerra Civil, el bando franquista les dedicó un monumento a pie de carretera, con una frase polémica que los identificaba como «vÃctimas del marxismo».
Los herederos señalan que «lo, realmente, era desafortunado» y por eso la hicieron sacar.
No obstante, el monumento ha sido objeto de múltiples atentados desde finales del franquismo. Por ello, finalmente, pidieron que fuera derribado para evitar que continuara siendo fuente de polémica y enfrentamientos.