El franquisme entre reixes. La historiadora Queralt Solé recull el testimoni de 24 reclusos polítics que mostren l'evolució de 40 anys de dictadura
AVUI - 29/09/2004

http://www.avui.com/cgi-bin/menu?04/set/29+440129

Eva Piquer
BARCELONA


"A la presó una dona tenia menys valor que una cadira", recorda Anna Sallés, un dels entrevistats



Si dilluns s'entregava el Premi Nacional a l'exposició 'Les presons de Franco', ahir es va presentar un llibre que dóna veu a 24 ciutadans que van viure part del franquisme tancats en una cel·la.


El volum A les presons de Franco (Proa), de Queralt Solé, s'afegeix a les iniciatives que, d'un temps ençà, intenten recuperar la memòria històrica abans que sigui massa tard. En els últims quatre anys han vist la llum diversos llibres i estudis relacionats amb la repressió exercida pel règim franquista en camps de concentració, batallons de treballadors i presons. Aquestes recerques "s'haurien hagut de fer després de la mort del dictador, però la volguda desmemòria de la Transició democràtica va fer que es deixessin de banda", apunta l'autora del llibre d'entrevistes publicat per Proa. Segons Queralt Solé, "la manca d'interès de la majoria ha portat a les presses actuals per recuperar testimonis i memòries". Cada cop són menys les persones que van patir de primera mà la Guerra Civil i la repressió franquista i encara sobreviuen per explicar-ho. La prova és que, de les dues dotzenes d'expresoners entrevistats per Queralt Solé entre el novembre del 2001 i el març del 2002, n'hi ha dos que ja han callat per sempre: Manuel Vázquez Montalbán i Víctor Alba.
"Estic molt content que les presons deixin de ser un tema tabú i se'n comenci a parlar", va dir ahir el periodista Josep Maria Huertas Claveria, que va entrar a la Model el juliol del 1975 i es va assabentar des d'allà de la mort del dictador. El capítol dedicat a Huertas és l'últim del llibre. "Em vaig proposar cobrir tot el període franquista. Si se'n fa una lectura cronològica, es pot apreciar l'evolució del règim des de dintre la presó", explica Queralt Solé, que és llicenciada en història per la Universitat de Barcelona. D'altra banda, l'autora també tenia clar que havia de fer parlar gent de tots els colors polítics. La lluita antifranquista no era, ni de bon tros, patrimoni d'un sol partit. Luis Andrés Edo, un anarquista de la CNT que va passar sis anys a la presó i ahir va assistir al bateig del llibre, celebra que s'hi rescati la memòria d'uns quants militants llibertaris.
"Jo sóc una petita gota gairebé insignificant enmig de tant dolor i sofriment", afirma la historiadora Anna Sallés, una de les cinc dones entrevistades en el llibre. "Era l'única estudiant de la galeria de dones de la Model, em coneixien com la estudianta. Això vol dir que tenia privilegis, però al mateix temps despertava molt ressentiment entre els funcionaris, perquè jo pertanyia a un nivell social i cultural superior". Sallés, vídua de Montalbán, recorda que a la presó "una dona tenia menys valor que una cadira".
A les presons de Franco també recull, entre d'altres, els testimonis de Maria Salvo, Hilari Raguer, Jordi Pujol, Jordi Carbonell, Carles Castellanos, Pepe Beúnza i Joan Colomines.