L'Espanya de Franco, bressol frustrat del IV Reich. Els aliats temien que grupuscles nacionalsocialistes es reorganitzessin a l'empara de Franco
Avui - 28/03/2005

http://www.avui.com/cgi-bin/menu?05/mar/28+310128

Ramon Palomeras
MADRID

L' historiador Carlos Collado Seidel analitza a 'España. Refugio nazi' (Temas de Hoy) com el franquisme va acollir els refugiats nazis i la por dels aliats a un possible IV Reich preparat des de la Península.

"Els estrets lligams entre els dos règims -apunta Collado- representaven un perill per a l'eradicació definitiva del nazisme i militarisme alemanys. Davant la pervivència de Franco, era imperativa la desnazificació d'Espanya, ja que es temia que precisament a Espanya poguessin sobreviure agrupacions nacionalsocialistes que desenvolupessin posteriorment activitats subversives fent valer, per una part, els excel·lents contactes amb els representants del règim de Franco i, per una altra, els capitals alemanys establerts a Espanya resultat de la xarxa d'indústries de gran valor estratègic".
És per això que els aliats es van proposar dos objectius. El primer, repatriar tots els alemanys considerats perillosos; el segon, neutralitzar el perill imminent en els béns alemanys a Espanya ja que podrien ser usats per al finançament de grups de resistència nazi. El resultat d'aquestes temences va ser l'Operació Safehaven (Operació Port Segur). "Segons els informes dels serveis secrets britànics i nord-americans -remarca Collado- grans quantitats de capital, plans industrials, així com personal especialitzat i alts comandaments nazis havien arribat a Espanya amb instruccions per a la postguerra o estaven a punt de fer-ho per continuar a l'Espanya de Franco una vida clandestina i preparar la tornada al poder".

Objectiu impossible
Però malgrat els esforços dels aliats, l'autor conclou que "l'eliminació del potencial econòmic alemany a Espanya va ser un complet fracàs i qualsevol alemany repatriat que va tenir la intenció de tornar a Espanya ho va assolir tard o d'hora". N'és una bona prova el fet que van arribar a territori espanyol plans de construcció d'armament de gran valor estratègic -com ara un fusell d'assalt o un canó antiaeri- i es van arribar a construir avions d'aplicació militar.
Pel que fa a la presència física, cal esmentar, entre d'altres, que l'antic agregat naval Kurt Meyer-Doehner va treballar per al ministeri de Marina espanyol; l'antic agent de la Gestapo i agregat policial de l'ambaixada alemanya, Walter Eugen Mosig, que s'havia escapat el 1947 d'un camp d'internament a Alemanya, va ser incorporat poc després a la direcció general de Seguretat; i el temible agregat de Premsa i Propaganda, Lazar, sempre fidel a les directrius de Goebbels, va continuar amb la seva antiga ocupació.
El cas més extraordinari va ser el de Hans Hoffmann, identificat pels serveis secrets aliats com una de les persones clau dins la xarxa de l'Ogre. El cas és que l'any 1961 Hoffmann va ser cònsol honorífic a Algesires i més tard, fins a la seva mort al 1998, cònsol general honorífic a Màlaga.
Però malgrat que la temperatura per fer bullir el brou semblava l'adient, Collado no passa per alt, per desgràcia dels anhels nazis, "la nova conjuntura internacional amb la irrupció de la Guerra Freda", la presència militar aliada a la República Federal, que impossibilitava el resorgiment nazi, i que "el règim de Franco, immers en la pròpia angoixa de la seva supervivència, no podia embargar el seu futur amb la incòmoda herència del passat".