El «poble de les vídues» de Navarra. Atxaga i Basterretxea participen en un projecte que homenatjarà els navarresos morts per Franco
TONI STRUBELL. Sartaguda (Navarra) - 23/10/2005

Ioseba Eceolaza. DIRIGENT DE L'ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DELS AFUSELLATS DE NAVARRA

Situat a la vora nord de l'Ebre, entre Lodosa i Calahorra, Sartaguda és el típic poble de la ribera alta navarresa. Va ser un dels pobles més castigats per la Guerra Civil, arribant a la corprenedora quantitat del 7 per cent de població afusellada pels franquistes en els primers mesos de l'enfrontament. Ara diverses entitats pretenen homenatjar les víctimes -fins ara només recordades pels familiars- amb la creació del parc de la Memòria que hom pretén que honori tots els navarresos morts per Franco. Importants personalitats col·laboren en el projecte que té l'oposició del govern navarrès i UPN.

Polsós, d'aire ensonyat i agrícol -s'hi cultiven préssecs i espàrrecs- té tot l'aire de ser un poble o­n mai no hi ha passat res de destacable. Però el poble té un passat que pesa com una llosa pels fets que hi van ocórrer en els primers mesos de la Guerra Civil, fa seixanta-nou anys.
Més de vuitanta dels seus veïns -pagesos, comerciants, sindicalistes, treballadors de plantes envasadores...- van ser assassinats com a part d'una operació global d'extermini que el professor Paul Preston ha batejat darrerament amb el nom d'«holocaust ibèric».
En aquest sentit, al poble de Sartaguda se l'ha conegut tradicionalment amb el nom de «poble de les vídues».
En contrast amb el mediàtic tema de les fosses comunes, el de Sartaguda no és un cas d'anonimat i abandó físic. Els cossos de quasi tots els afusellats del municipi van ser identificats i recuperats en almenys sis excavacions diferents, la primera de les quals es va encetar el dia de Sant Esteve del 1978. Ara és amb la creació del parc de la Memòria que dues entitats -l'Associació de Familiars dels Afusellats de Navarra i l'associació Poble de les Vídues- volen recuperar la seva memòria, juntament amb la de tots els morts pels franquistes a Navarra. Es dóna el cas que la navarresa és una comunitat o­n no es produí cap assassinat per part del bàndol republicà. El parc ocuparà un espai de sis mil metres quadrats de terrenys comunals del municipi i, a més de tres escultures, inclourà un mur de més de set metres de llargada amb els noms de tots els navarresos antifeixistes desapareguts en la Guerra Civil. El Parlament de Navarra ja va pressupostar 150.000 euros l'any 2003 per fer l'obra.
El parc de la Memòria de Sartaguda ha saltat als mitjans de comunicació en els darrers temps a causa, precisament, dels problemes amb què s'ha trobat el projecte del parc. El passat 8 d'octubre es va celebrar a Burlata -a la Navarra central- una assemblea per parlar del projecte i dels obstacles que té al davant. La trobada ha estat descrita com «l'acte més massiu» que s'ha fet en record dels afusellats navarresos des de la mort de Franco. S'hi va presentar un vídeo de les tres escultures que s'han de col·locar al parc, entre les quals hi ha una de Nestor Basterretxea, exiliat el 36 i considerat el millor escultor basc en actiu. Les altres dues obres són de José Ramón Anda i Joxe Ulibarrena, aquest darrer, fill d'un afusellat de la guerra. La seva obra porta com a títol Als cosits a trets per la Santa Creuada. En el monument commemoratiu, s'hi afegiran uns textos escrits especialment per a l'ocasió per Montxo Armendariz i Bernardo Atxaga.
Malgrat tot, el projecte no té el suport d'UPN ni del govern navarrès, tradicionalment gens inclinats a honorar les víctimes de Franco. El novembre del 2004 els promotors del parc es van trobar amb la desagradable sorpresa que, saltant els acords del 2003, el govern navarrès ja havia encarregat i pagat una escultura a l'escultor navarrès Manuel Clemente Ochoa, catedràtic a la Universitat de Barcelona. Segons va dir un portaveu oficial, el govern navarrès va preferir l'obra de Clemente per «no generar odis» i per «evitar la confrontació». Les entitats AFFN i Poble de les Vídues, en saber-ho, van expressar d'entrada el seu rebuig frontal al canvi de projecte que, segons declararen, va fer-se sense comptar amb la seva opinió. A més rebutjaven que la placa de l'escultura oficial utilitzés l'equívoc terme «fallecidos» en referència a les víctimes, i no el que segons elles pertocaria: «afusellats». Actualment, l'escultura feta per Manuel Clemente Ochoa ha quedat emmagatzemada i el govern navarrès no té clar què n'ha de fer.
Amb el pas del temps, els pocs subtils intents del govern navarrès de boicotejar el projecte han xocat amb una revifalla de la sensibilització social i mediàtica antifeixista que hi ha a Navarra. Una creixent consciència dels horrors que perpetrà el general Mola s'ha anat estenent pel territori gràcies a la tasca pedagògica duta a terme per les associacions esmentades, que ja busquen la implicació de tots els ajuntaments navarresos per finançar un projecte força més ambiciós del que no tenia previst el govern. Els impulsa un esperit apartidista i l'únic objectiu de veure honorades les víctimes, «massa temps oblidades», segons els responsables de l'AFFN. De fet, les associacions ja compten amb els terrenys a Sartaguda i amb el suport de l'alcalde de la població -curiosament, militant d'UPN-, però no amb els fons que necessitarien per fer el parc per les despeses contretes pel govern navarrès amb l'escultura oficial.

Ioseba Eceolaza. :  «Els néts no tenim els tabús dels fills de les víctimes»

- Que és l'AFFN i quan es va crear?
- «L'Associació de Familiars dels Afusellats de Navarra (AFFN) és una associació que agrupa entorn de tres-cents familiars de Navarra. A part, hi ha força gent que, sense ser familiar, col·labora activament i és part de l'associació. L'AFFN es va crear l'octubre de l'any 2002.»

- Per què aquests temes s'estan movent avui tants anys després dels fets? Per què no s'ha fet abans?
- «En primer lloc, la generació dels néts -jo tinc 26 anys- no tenim els tabús i la por que de vegades paralitzava els fills de les víctimes. Per altra banda, la societat, majoritàriament, ja està preparada per al treball pedagògic que suposa la recuperació de la memòria històrica.»

- Què opineu de l'actitud del govern navarrès respecte al projecte d'aquest parc de la Memòria?
- «Els greuges soferts són molts, massa. No està al costat de les víctimes i el que és pitjor, frivolitza amb el dolor dels qui, durant setanta anys, no han tingut cap ajuda institucional. No és una actitud responsable i hauria de mostrar molta més valentia i altesa de mires.»

- Sembla que els moviments populars desborden l'administració. A vostè li sembla que això és així?
- «Als familiars dels afusellats, el dolor els ha fet molt durs i per això són constants i aconseguiran que el parc es faci amb el suport d'una societat que està per davant de les institucions. La societat és capaç de veure la necessitat social i històrica que hi ha d'un espai com aquest.»

«Carta al meu avi»

Una de les víctimes de Sartaguda va ser Pedro Merino Martínez, pare de cinc fills menors de 12 anys. Va ser afusellat quan sembla que anava a ajudar una altra persona ferida al camp. En el moment de morir duia unes monedes a la butxaca, objectes que, un cop recuperats per la família, es van convertir en relíquies. Martín Merino, el seu nét, li va escriure una carta seixanta-quatre anys després, des de Biarritz. Entre altres coses, hi deia: «Estimat avi, no et pots imaginar el que m'hagués agradat de seure a la teva falda de nen i que m'haguessis contat les penes de quan eres petit i com va ser la teva marxa de Sartaguda aquell maleït 28 de juliol del 1936, viatge del qual mai no vas tornar.» Més endavant afegeix: «No vull ni pensar quin pogué ser el teu darrer pensament abans de caure abatut.» Són les emotives paraules d'un nét del poble de les vídues.
El 4 d'octubre, Paul Preston, catedràtic d'Història a la London School of Economics, va facilitar dades corprenedores sobre la repressió a Navarra en una conferència impartida a l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. Va dir que, en total, a Navarra van ser assassinades 2.789 persones. Proporcionalment, va ser un dels territoris més delmats de la península.