Empar Salvadó: «Commociona l’extensió de les fosses comunes de València»
El Punt - 29/05/2006

Empar Salvadó, durant una entrevista. Foto: RAFA GIL

Lluitadora antifranquista des dels dotze anys, diu que la seva vida va canviar quan va trobar l’enorme llista de persones enterrades pels franquistes a la fossa comuna del cementiri

-Què hi ha descobert, a València, el Fòrum de la Memòria?
-«Vam crear el fòrum amb la idea d’estudiar la repressió franquista, els desapareguts i les fosses comunes a què van portar, com es fa en molts indrets de l’Estat. Aquí no s’havia fet mai cap recerca. Tot estava en la clandestinitat. Aquest hivern vam tenir accés al registre d’enterraments a les diverses fosses comunes de València, i vam quedar commocionades de trobar-hi 26.300 noms de víctimes en els primers anys de la postguerra. Hem estat quatre companyes apuntant-ne els noms fins ara. La meva vida ha canviat. Ens vam posar mig malaltes i tot.»

-I tot això hauria pogut quedar esborrat de la memòria?
-«Exacte. La gent no en tenia consciència. Però al registre hi consta el nom de cada persona que hi sepultaven els franquistes sense cap mena de respecte ni funeral. L’enorme quantitat de morts, l’expliquem perquè València va ser una mena de ratera al final de la guerra, amb gent arribada d’arreu que fugia dels feixistes. Molts d’ells simplement van desaparèixer i mai més se n’ha parlat públicament. Les famílies no ho denunciaven; a qui ho havien de denunciar? Però al registre els apuntaven tots.»

-Com van morir els soterrats a les fosses?
-«Això consta als registres, però s’usen molts eufemismes per descriure-ho. Tot i que molts devien ser executats directament, no ho posa clarament. Hi posen termes com ara hematocefàlia, xoc traumàtic o asfíxia per suspensió perquè no es veiés gaire clar que els havien assassinat de diferents maneres. Bàsicament, devien ser per pallisses, trets, penjats... Molts van morir d’inanició o miocarditis –això és molt freqüent– en alguna de les múltiples presons que hi havia a València. Molts eren d’altres indrets de l’Estat, o desapareguts que ningú trobava a faltar ni se sabia del cert que fossin a València.»

-Com eren les fosses?
-«Hem calculat que hi devia haver uns 25.000 metres quadrats de fosses comunes al cementiri de València. Cada fossa estava dividida en quatre quadres. Creiem que algun dels quadres encara podria estar sense exhumar. Però molts estan destruïts o amb construccions al damunt. El que en destacaria és la mida, d’aquestes fosses. Cada quadre té uns sis mil metres quadrats. Els cadàvers, els col·locaven en llargues fileres longitudinals en sentit contrari a la fossa. Hi enterraven entre sis i nou persones. Cada fila tenia una lletra al registre. Es van quedar sense lletres i van haver de doblar l’alfabet. Ens diuen que enlloc de l’Estat no s’havien trobat fosses d’aquesta escala.»

-Què penseu fer amb la informació que heu trobat?
-«Pensem fer pública tota la llista de 26.300 persones enterrades en fosses en el període 1939/1945. Finalment, molts familiars sabran o­n van morir els seus avantpassats i o­n els van enterrar. Estem creant una base de dades amb tots els noms.»

-Quin ha estat el paper de l’Ajuntament de València en l’afer?
-«Ha estat nefast. Al llarg dels anys han fet desaparèixer fosses senceres per fer nínxols nous, sense cap respecte per les fosses. Però quan li hem demanat documentació, no ens n’han pogut facilitar. Ara diuen que al lloc de les fosses no hi queden restes humanes, però sabem que n’hi han vist. Fins i tot n’ha sortit alguna foto als diaris. Per una banda, hi ha la voluntat de l’Ajuntament d’esborrar els pocs senyals que encara queden de l’horror que foren les fosses del franquisme. I per l’altra, la de prosseguir amb el molt rendible negoci dels nínxols. Han actuat amb un menyspreu absolut per les víctimes del franquisme.»

-Quina sortida s’ha de donar a la troballa?
-«Creiem que s’han d’honorar els morts que han jagut allà tants anys sense cap reconeixement. Creiem que s’ha de fer un monument als milers de republicans represaliats a València, fins ara del tot oblidats. L’espai o­n són les fosses, volem que quedi lliure i que es faci honor a tots els assassinats. En un lloc com aquest no es pot fer negoci i construir-hi al damunt.»

-Quines reivindicacions més té el Fòrum?
-«El Fòrum reivindica el dret de saber qui foren els responsables dels crims de lesa humanitat comesos. Volem que s’apliqui la llei internacional i que es faci saber o­n són els desapareguts. En aquest sentit, creiem que és important aconseguir l’anul·lació de tots els judicis contra republicans i restituir els béns confiscats a les víctimes. Caldria, a més, revocar la llei d’amnistia del 77, que va servir principalment per emparar els franquistes. No pot ser que allò que es considera tan lleig de les dictadures argentina i xilena resulti acceptable i bonic de la de Franco.»

-Quin efecte ha tingut en la societat la vostra troballa i el recurs per parar les obres?
-«Hi ha hagut un terratrèmol, creiem. Valorem molt positivament la gran quantitat d’entitats, partits i persones que ens han fet costat. Tenim esperances que la justícia farà que es respectin les fosses i s’estudiï aquest crim en totes les dimensions.»

-Com valora que aquests fets només es coneguin a fons avui?
-«Crec que tots els que som de famílies republicanes hem patit una esquizofrènia vivint en una societat que no reconeixia aquesta realitat. Com a xiquets i xiquetes, també vam viure traumatitzats perquè a casa vivíem una cosa, i una altra al carrer. La meva iaia ens ensenyava La Internacional i els tiets s’atemorien del que pogués passar. Penso que la transició no es va fer bé i no ha ajudat a superar molts aspectes del franquisme. No van ni jutjar els genocides i els torturadors del franquisme! Al contrari, a molts els pujaren de categoria, com els del TOP, que els van convertir en jutges del Tribunal Suprem! Ara no pensem callar més.»

TONI STRUBELL

Empar Salvadó.
PRESIDENTA DEL FÒRUM PER LA MEMÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ

Familiar de represaliats republicans, ha promogut el buidatge de noms del registre d’enterraments de combatents del feixisme a les fosses comuns de València, i ha arribat a la terrible quantitat de 26.000 víctimes en la immediata postguerra. L’associació que presideix ha aconseguit paralitzar l’intent de l’Ajuntament de València de fer nínxols nous damunt les fosses comunes del franquisme.