Catalans represaliats a Canàries. Expresos i historiadors entren per primer cop al sinistre camp de concentració franquista de Gando
Avui - 22/10/2004

http://www.avui.com/cgi-bin/menu?04/oct/22+480122

Ignasi Aragay
BARCELONA


El camp de concentració franquista de Gando, o­n hi van passar i morir centenars de presos, ha pogut ser visitat per primer cop en el marc d'una àmplia recerca que ha descobert la identitat de nombrosos catalans represaliats.


El juliol del 1936 Franco era comandant militar de les Canàries. Va sortir de Las Palmas cap al nord d'Àfrica per dirigir l'aixecament de l'exèrcit colonial. A la seva marxa, a l'arxipèlag canari es va desplegar una massiva repressió que va afectar milers de demòcrates amb detencions, tortures, empresonaments i execucions sumàries. La població d'origen català va rebre de valent.
A les illes Canàries hi havia un notable contingent d'immigrants catalans format per comerciants, industrials, mariners, pescadors, artesans i jornalers. També destacava el grup de dirigents anarcosindicalistes -sobretot a Tenerife- arribats el 1934 fugint de la Península, a més dels militars, dels quals una part important inicialment es va posar al costat de la República. A tots ells cal afegir-hi els capturats a les colònies africanes i un grup nombrós de presos provinents de la Península als inicis de la postguerra.
El Centre d'Investigació de la Literatura Europea Concentracionària (CILEC), dirigit per David Serrano -dserranob@uoc.edu-, dins el seu projecte de seguir el rastre de la diàspora dels catalans represaliats pel franquisme, ha estudiat el cas amb el resultat de la identificació de 44 detinguts, dels quals 11 van morir en diferents circumstàncies, inclosos 4 afusellats i 2 pretesament desapareguts. "Tenim constància que els familiars no en sabien res", assegura Serrano, segons el qual "la llista podria pujar a dos centenars si comptem els cognoms de procedència catalana de presos polítics traslladats a les Canàries entre 1941 i 1943 per fer treballs forçats".
Després de detectar, a finals del 2002, trenta-vuit catalans morts a Gernika dels quals els familiars havien perdut la pista -al maig es col·locarà una placa en el seu record i el govern de la Generalitat els farà un acte d'homenatge a la ciutat basca-, ara el CILEC ha desenterrat el cas canari. La investigació de l'historiador canari Sergio Millares ha resultat crucial, com també ho ha estat la localització per atzar, per part de la Fundació Negrín, de la documentació militar del camp de Gando, que ha permès certificar la procedència de molts presos. La llista de presoners puja a gairebé 2.000 noms, amb moltes altes i baixes. En el moment de màxima densitat, durant els primers mesos de funcionament, n'hi havia 1.400. Situat a l'interior de la base aèria militar del mateix nom, el camp de Gando va ser desmantellat el 1940 i abandonat.
El CILEC va rebre el permís d'accés al camp (sota guiatge de personal militar) i a material gràfic militar del període 1940-45. El passat juliol, David Serrano va visitar les velles i abandonades instal·lacions acompanyat dels dos únics expresos canaris supervivents, José Benítez -tenia 17 anys a l'entrar al camp- i Juan González, "que 64 anys després tornaven per primera vegada al lloc o­n havien estat confinats en les condicions més brutals", escriu Serrano al número d'octubre de Quadern, revista de la Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell.
El retorn a l'escenari de l'horror va portar els expresos a "reviure en directe l'horror de la repressió injustificada, de la mort i de la por constant", anota Serrano. L'esplanada dels recomptes i les pallisses, els barracots enrunats però encara dempeus, el càstig del pal a la intempèrie (dret en posició de ferms, lligat a un pal: normalment 24 hores però en alguns casos dies i fins i tot un mes), pallisses, tortures, tuberculosi, l'epidèmia de tifus, els llits a terra, les pressions per delatar, els desapareguts... i sempre el vent i la sorra.